Quan la primavera acaba d’arribar, comença Abril, el mes de les lletres per excel·lència. Celebrem dues efemèrides literàries: El 2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i el 23 d’abril, Dia Internacional del llibre i dels drets d’autor/a.
Des de 1965, L’Associació Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (IBBY) va proposar la data del 2 d’abril per commemorar el naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen.
Enguany l’Associació NANO (Narradors i Narradores organitzats) vol sumar-se a esta celebració que posa en valor una excel·lent figura literària com Andersen, el qual va viure una vida de conte i ens va deixar escrits una bona col·lecció de contes per a tota una vida.
Com un autèntic protagonista de conte, Hans Christian Andersen va nàixer, en 1805, a Odense, en una família humil: son pare era sabater i sa mare bugadera. Diuen i conten que era un nadó que plorava molt i son pare per calmar-lo li llegia en veu alta textos de Ludvig Holberg. Era sabater, però amb una sensibilitat especial, per això, damunt del banc de treball hi havia un estant que estava sempre ple de llibres.
Quan Hans va anar creixent, son pare li feia dibuixos, li construïa joguets, li retallava personatges en paper i els feia actuar en un teatret de titelles que li havia construït. També li llegia comèdies de Holberg i contes de “Les mil i una nits”.
Després de morir son pare, quan Hans tenia catorze anys, va deixar la llar familiar i es va dirigir cap a Copenhague perseguint el seu somni: dedicar-se al teatre i ser famós. Pel camí, com tots els protagonistes de conte, va trobar molts obstacles, va passar calamitats, va patir amb persones que el vilipendiaren i, finalment, bona gent que el va ajudar fins i tot a estudiar. Als vint-i-tres anys va acabar el batxiller i seguia escrivint poemes i obres dramàtiques.
Va ser el contacte amb la natura i la soledat de la vida en el camp el que el va inspirar per a crear la majoria dels seus contes. En el primer volum va escriure la seua versió dels contes que havia escoltat de menut i altres de creació pròpia, i van ser estos últims els que més van agradar: “La sireneta”, “El soldadet de plom”, “Els nuvis”, etc. Fins i tot van ser llegits en el teatre Real i altres teatres privats.
Els primers volums els va titular: “Contes, contats per a xiquets”, i els havia escrit amb la mateixa llengua i les mateixes expressions que ell utilitzava quan els narrava als xiquets i xiquetes. Però va arribar a la conclusió que interessaven a totes les edats perquè els contes es van convertit en lectura per a menuts i grans. Així que va llevar el subtítol “contats per a xiquets” i va publicar tres volums més amb el títol “Contes nous”.
Andersen va llegir en veu alta i en repetides ocasions els seus contes en alemà i suposava ell que l’accent estranger era ben acceptat en la lectura perquè deia: “vaig veure als homes més importants i a les dones més intel·ligents seguir-me amb interès. Em demanaven que llegira i jo ho feia amb gust”. Però quan llegia els contes en danès, la seua llengua materna, afirmava: puc llegir-los com cal llegir-los, puc donar-los la llum que ha de tindre una lectura en veu alta.
Han passat els anys i de la vida de Hans Christian Andersen podem destacar alguns fets rellevants que continuen essent importants per a la vida dels xiquets i xiquetes del segle XXI, com són: la importància de llegir en veu alta i contar històries a les criatures des del moment del naixement; estimular la seua imaginació i la seua empatia posant-se en la pell de diferents personatges i acompanyant-los en les seues aventures; posar al seu abast diversos recursos i llibres de qualitat literària; utilitzar la llengua materna, sempre que siga possible, per a la narració o la lectura en veu alta.
També sabem que, al segle XXI, les persones adultes continuen gaudint dels contes tant com els xiquets i xiquetes. Necessiten, de tant en tant, escoltar contes per a escapar de la quotidianitat i submergir-se en el món de Fantasia on poder identificar-se amb algun o alguna protagonista i viure aventures fascinants que sempre acabaran bé.
Donem-los contes a totes les edats, desenvolupem l’imaginari col.lectiu i que cadascú trobe el seu final feliç.
Anna Ballester
2 d’Abril de 2022