L’associació NANO, junt amb el Teatro Círculo, van començar en setembre de 2019 aquest projecte amb el doble objectiu de generar un espai estable on gaudir de la narració oral per adults així com considerar la narració oral com una disciplina escènica.
Per a aquesta temporada, 2021-2022 presentem un format innovador. En lloc de fer una sessió mensual es concentrarà tot en la setmana del 9 al 13 de febrer de 2022 amb una programació de primer nivell:
Dimecres 9, a les 20h. Yoshi Hioki: La flor que palpita
Dijous 10, a les 20h. Jordina Biosca: Màquines sexuals
Divendres 11, a les 20h. Arnau Vilardebò: Divines seduccions
Dissabte 12, a les 19h. Sandra Rossi: Sí, però no exactamente
Dissabte 12, a les 21h. Matías Tàrraga: Juglar X Juglar
Diumenge 13, a les 19h. Coralía Rodríguez amb Lilo Lores, Carles Cano, Anna Ballester, Vicente Cortés, Núria Urioz, Patricia Picazo i Susu Benitez. Sessió Col·lectiva: NANO CONTA A L’AMOR
Yoshi Hioki
Jordina Biosca
Arnau Vilardebó
Sandra Rossi
Matías Tárraga
NANO conta a l'amor
El perquè dels contes per a públic adult
Des que l’ésser humà va tindre consciència de la pròpia mort va haver de buscar-li una explicació. Davant de l’impossibilitat de trobar una resposta basada en l’experiència pròpia va sorgir el pensament màgic. I la ment humana va crear déus, mons paral·lels, éssers fantàstics… Generació rere generació es van anar transmetent aquestes històries que, a més d’explicar la pròpia mort també anaven explicant tot allò que tenia a veure amb la condició humana, amb les seues misèries i les seues bondats, amb allò moral i allò prohibit, amb les pors i els desitjos. Aquesta transmissió era bàsicament oral.
Així cada cultura ha creat els seus mites i els seus personatges màgics, des dels herois fins als gnoms. Cada generació transmetia aquest bagatge a la següent generació, normalment en l’àmbit familiar. Aquest acte no era només per a entretenir les llargues nits d’hivern a la vora del foc, sinó una manera de mantenir les estructures de la seua cultura moral i màgica.
Fins a la meitat del segle XX va ser així al nostre entorn, però amb l’arribada dels mitjans de comunicació massius al si de les llars (ràdio, televisió…), a poc a poc l’espai de la paraula màgica de les nits va ser envaït per la veu de la ràdio, més tard per la imatge televisiva i ara pels dispositius mòbils.
Els contes, aquelles narracions que igual parlaven d’algun personatge del poble que de monstres i bruixes, van anar sent relegats per a entretenir els més menuts de casa o per a relaxar-los a l’hora de dormir.
I així es va anar associant la paraula conte als infants. I, com que és una eina molt poderosa, en les últimes dècades es fa servir per a coadjuvar en l’educació de la canalla. I, d’aquesta manera els adults van ser apartats com a receptors de la narració oral, al mateix temps que ha sorgit una narració oral pensada només per la infància.
Però perquè hem de deixar orfes els adults d’escoltar històries? No es tracta de què tornem a sentir-nos infants a la vora del foc, sinó de connectar amb els nostres orígens com a éssers humans; de què la paraula narrada ens sacsege els nostres fonaments morals i ens faça viatjar per qualsevol tipus d’aventura fantàstica o quotidiana; de gaudir del plaer que usant una de les formes més antigues de la comunicació humana puguem enriquir la nostra realitat; que per ser adults no siguem discriminats de jugar amb el nostre pensament màgic.
Per això les i els professionals que formem NANO junt amb el Teatro Círculo Benimaclet hem creat aquest projecte de narració oral per a públic adult, on podrem escoltar des d’històries mitològiques a contes japonesos, passant per romanços, narracions literàries i contes tradicionals. 5 dies, 6 sessions, 12 veus. Una possibilitat per a fer un parèntesi de l’allau audiovisual que ens envolta i deixar-nos dur només per la paraula.